L'Orbea Mustang és la bicicleta que m'ha acompanyat en els darrers 15 o 20 anys. En multitud de sortides, pujades, baixades, sobre l'asfalt, sobre la sorra, enmig del fang, pujant muntanyes, sota la pluja. Sempre hem pogut vèncer tots els elements.
Al llarg del temps, com és normal, ha anat perdent peces i s'han canviat per unes altres. Encara recordo un matí d'hivern com pujant a Reixac vaig perdre part dels pedals. Una part que mai més li vaig posar.... funcionava igual!!
Un parell de rodes i de llantes també van haver de ser canviades, sobretot una roda després de la mítica excursió al Pont Quebradiç, als peus del Pedraforca, on les baixades terribles (i despres pujades) feien que explotessim al màxim les prestacions de les bicis. El canvi de llanta li donava un aspecte curiós i millorava el seu rendiment, perque no eren de la mateixa amplada. La roda davantera era més prima que la trasera.
La darrera part en ser canviada va ser el canvi, sobretot per que va petar als darrers metres de la sortida a la bassa de la "x", a Tortellà, que veieu a la foto.

En les darreres sortides la pobra ja renquejava una mica. Tothom m'ho deia. Si no feia soroll el canvi, cruixien els frens, o s'obria el seient... però sempre arribavem a lloc. Les darreres sortides eren més aviat planeres, com les passejades per Barcelona. La més coneguda és la repetida sortida a la fira de la Terra.

Però quan va adquirir la categoria de MÍTICA??
La io ha estat sempre insistint en que em calia un canvi de bici (bé, la Hugui també ha insistit bastant!!).
De manera que per Reis passats vaig fer un intent de trobar una bici que pogués sustituir la ORBEA MUSTANG. Vaig provar a diferents tendes especialitzades. No trobava exactament el que volia enlloc. Fins que en una d'elles, xerrant xerrant amb el noi que em volia convèncer de les qualitats d'una bici, em va preguntar.... (poseu la música de violins en marxa)
-Però tú quina bici portes ara???
- Bé, una molt antiga....
- D'acord però .... saps el model??
- Evidentment, es tracta d'una orbea mustang .....de fa 15 anys..... (amb la boca petita)
- UNA ORBEA MUSTANG!!! TU TENS UNA MÍTICA ORBEA MUSTANG!!!!
RECORDO Q EL MEU TIET EN TENIA UNA!!

Evidentment no vaig comprar-ne cap i encara soc ben rebut en aquella botiga, i el noi el tinc present en les meves oracions. La io precisament NO.

EL FINAL D'UN MITE
22 de Juliol de 2006
LA MOLINA. El meu germà Jordi i jo ens preparem per iniciar un matí de descensos en el Bike-park de la molina. http://www.lamolina.com/cat/estiu/bici.htm
Et pujen amb el telecabina fins dalt la Tossa i després només t'has de preocupar per baixar. Tens diferents pistes de diferents dificultats, de blau a negre (com en l'esquí) per triar.



El dia era magnífic per fer descensos. I ganes no ens en faltaven. La bossa plena d'aigua i l'equipament en ordre.











De manera que ràpidament pujem a dalt de tot i comencem a baixar. Primer una pista verda (la més fàcil) per provar-nos. I comprovem que la velocitat elevada està a l'ordre del dia. Ens sorpren una mica el munt de roques o pedres que trobem en el camí, però després veiem que serà una constant i ens habituem. Estic content la mítica orbea mustang aguanta. No és tant veloç com la del meu germà ni té tantes suspensions (diguem que no en té cap ) però baixar .... baixa!!

Al cap d'una estona saltem d'alegria: hem fet el primer descens !!

EL SEGON DESCENS
Aprofitem la pujada en el telecabina per descansar, mirar els mapes i menjar alguna cosa. Ara farem el descens per una pista de dificultat més alta, una blava.














Només iniciar-lo ja comprovo que la dificultat ha pujat bastant, sobretot per que la mitica orbea cruix pertot arreu amb les primeres pedres i primers salts. Però no ens desanimem. El Jordi baixa molt més ràpid i m'ha d'esperar força sovint.














La vista és magnífica, el paisatge convida a quedar-s'hi, les aigues del llac son promesa d'un futur bany, però el camí es fa estret, els revolts més tancats, el pendent molt més pronunciat, les roques més grans. La Orbea ho supera tot. O quasi tot..... per que.......

LA TRENCADISSA

Al final una pedra es va interposar en el nostre camí. Sigui com sigui, fós com fós, la bici va fer la "catapulta", és a dir, la roda del darrera es va aixecar i em va propulsar per sobre la bici. I ella mateixa va donar la volta i va caure pel pendent.
Jo vaig fer-me un esguinç al tormell i no podia baixar en bici, però ella va quedar molt pitjor. Mireu mireu















Roda trasera trinxada, canvi trencat, manillar torçat, fre davanter clavat.....
massa per mí. I amb el peu fet pols només hi va haver una opció:
LA MITICA ORBEA MUSTANG DESCANSA DALT DE LA MUNTANYA DE LA MOLINA, A 1500 MTS. , DARRERA UN PI.

Quan sigui possible s'organitzarà una sortida o expedició de rescat i salvament. De moment reposa dal t la muntanya, sota el sol d'estiu de la Cerdanya. Al setembre vindran les tempestes i les plujes, els raigs. I després les primeres neus que la poden cobrir i modificar el mapa mental d'on és.
Només espero que el peu ja estigui bé i la puguem rescatar.
I ja que m'ho heu preguntat alguns.... doncs no, No portava el GPS.

Tindreu notícies de la operació rescat!!!

Adeu MITICA ORBEA MUSTANG

AGRAÏMENTS

En l'apartat d'agraïments vull agraïr el seu recolzament als amics Toni i Felix que van estar amb mí el resta del cap de setmana. Al final no vem poder anar d'acampada (com era el nostre objectiu inicial) però vem fer una bonica visita a l'hospital de Puigcerdà, casa alfonso i als restaurants d'ALP i DAS.

I molt especialment al meu germà JORDI, un crac de la bici, que va estar amb mí en tot moment, que vem fer unes bones baixades i uns bons videos. La caiguda li va xafar una mica el plan, però don't worry! ja hi tornarem!! (encara que sigui a l'hivern amb un parell d'esquis (o taules))
GRÂCIES COMPANYS!!













El meu sopar la nit dels fets: olives i ibuprofeno.