EL SEGON DESCENS
Aprofitem la pujada en el telecabina per descansar, mirar els mapes i menjar alguna cosa. Ara farem el descens per una pista de dificultat més alta, una blava.














Només iniciar-lo ja comprovo que la dificultat ha pujat bastant, sobretot per que la mitica orbea cruix pertot arreu amb les primeres pedres i primers salts. Però no ens desanimem. El Jordi baixa molt més ràpid i m'ha d'esperar força sovint.














La vista és magnífica, el paisatge convida a quedar-s'hi, les aigues del llac son promesa d'un futur bany, però el camí es fa estret, els revolts més tancats, el pendent molt més pronunciat, les roques més grans. La Orbea ho supera tot. O quasi tot..... per que.......